Skip to main content


Penso que més de la 1/2 de les persones que habiten en aquest món, necessiten que les xarxes socials funcionin amb algorisme.
Per què? Se'n diu retroalimentació.
Si tu aprens que pensin per tu, el cervell s'adapta i necessites constantment l'opinió de la massa per autoconfirmar-te que pertanys en un grup. El problema és que t'estan manipulant la teva opinió + pensaments/emocions, fins a deixar-te sense llibertat d'expressió, per fer-te creure que en tens.
This entry was edited (4 months ago)
in reply to sara

l'algorisme destrueix la nostra personalitat, millor no tenir-ne (d'algorismes).
in reply to spla

@spla cronològic també és un algorisme. El què hem de demanar és un algorisme en poder de l'usuari, no és tant difícil.
@spla
in reply to Quim Nuss Székely

@quimnuss el que veiem en la cronologia apareix ordenat per data de publicació inversa tal com arriba, a Mastodon no hi ha cap algoritme que ho modifiqui, només nosaltres manem en el que s'hi veu. 💪🏼 @Caelumtangi
in reply to spla

una pregunta que em faig és:
quan clico a sobre de l'apartat de tendències, les publicacions diguem-ne 'més populars' o que han causat més 'impacte', tothom les veu igual dins del seu node, o depèn dels usuaris que un segueix (+ el que els teus usuaris qui segueixin), tens unes tendències o altres?
Vull dir, si l'experiència de 'tendències' és d'una manera + personalitzada.

@quimnuss

This entry was edited (4 months ago)
in reply to sara

tothom les veu igual, son les tendències del servidor i cada servidor les té diferents. @quimnuss
in reply to spla

@spla D'acord. No sé perquè em pensava que cada usuari les veia en relació amb els seus seguidors i seguits. Com la teva pròpia línia de tendències unipersonal.
@quimnuss
in reply to spla

@spla cronologia ordenada per data de publicació és un algorisme. Que no sigui personalitzat no vol dir que no sigui un algorisme.
@spla
in reply to Quim Nuss Székely

@quimnuss en realitat no hi ha res en el que codi que ho ordeni, tal com arriben es mostren, res ho manipula tret de nosaltres mateixos deixant de seguir algun usuari. @Caelumtangi
in reply to sara

nosaltres que en som conscient hi queim dins aquell pou de zapping rar (o almanco jo)...

Es net, que no n'està acostumat, es cansa des seus amics quan hi passen massa estona mirant coses a la babalà

in reply to sara

Es clar, el problema no es tant d'un LLR. Una eina assistent més enllà de les pròpies capacitats humanes. Eines que ens ajuden com el telèfon, el tren, o la bicicleta (bé el tren no) Una eina que ens ajuda a superar les nostres limitacions en allò que podríem fer físicament.

El problema rau en quan no es distingeix: ¿Qui cavalca a qui?

in reply to sara

Exacte. Per aquest motiu els Elon Musk de torn han posat el crit al cel. Per aquest motiu es dona en un mitjà públic com Teletres com a notícia primordial per sobre d'altres notícies que són més importants i que ens afecten molt més en el nostre dia a dia i a sobre de forma esbiaixada. Fa temps vaig escriure quatre ratlles sobre el tema que, pel que he vist, ningú s'ha dignat a llegir.
in reply to Joan Barrera

És aquest?:👇

"Reivindicar els espais lents: Donar valor i utilitzar plataformes obertes (com Friendica, certes instàncies de Mastodon o els blogs) que permeten el desenvolupament d’idees"

joanfriendica.duckdns.org/disp…


La Tirania del Caràcter Limitant: Com les Xarxes Socials Han Erosionat la Capacitat d’Argumentar


En l’era de les xarxes socials, hem internalitzat una dinàmica comunicativa preocupant: l’economia extrema de paraules. Plataformes com X (abans Twitter), amb els seus límits estrictes de caràcters, o fins i tot Mastodon i Bluesky, on el disseny i la inèrcia usuaril promouen la rapidesa, ens han entrenat per opinar, no per argumentar. Hem après a llançar consignes, no raonaments; a reaccionar, no a reflexionar.

La meva experiència a Friendica, una xarxa social oberta i sense límits de longitud als escrits, ho il·lumina amb claredat. Allà, puc desenvolupar una idea, contextualitzar-la, matisar-la i donar-li cos amb arguments. És un espai que recorda als blogs de l’era primigènia d’Internet, on el valor residia en la profunditat. Però quan comparteixo l’enllaç d’aquests textos en les xarxes més convencionals, el contrast és descoratjador. Les impressions, els “m’agrada” o els reposts no es tradueixen en una lectura atenta. La majoria no es prenen el temps. L’èxit es mesura en l’impacte immediat d’un titular, no en la persuasió d’un raciocini.

Aquesta dinàmica té dues conseqüències greus:

L’Empobriment del Debat Públic: Sense espai per als matisos, el discurs es polaritza. Les idees es redueixen a eslògans, fàcils de repetir i difícilment discutibles per manca de substància. La complexitat, inherent a qualsevol assumpte important, es dilueix. Deixem de practicar (i de valorar) l’art de construir un pensament coherent i extens.

La Porta Oberta a la Manipulació: Aquí rau el perill més gran. Si ningú llegeix els arguments complets, és fàcil manipular la percepció. És com extreure un fragment d’un vídeo fora de context, però aplicat a totes les idees. Aquells amb interessos ocults o voluntat de influir poden prendre una frase aïllada d’un text llarg, distorsionar-ne el sentit i llançar-la com a veritat absoluta a la voràgine de les xarxes. La majoria, acostumada a consumir bocins, acceptarà l’afirmació sense anar a la font, sense exigir el context. El manipulador no necessita contraargumentar la idea original; només ha de crear una narrativa més simple, impactant i compatible amb els biaixos preexistents.

El disseny de les plataformes no és innocent. Els algoritmes premien la interacció ràpida, la polèmica que genera clics, no la reflexió silenciosa. Ens han convertit en escorxadors d’informació, buscant sempre el tros més sagnant o més cridaner, i ho presenten com a “debatre”.

Què es pot fer?

No es tracta de demonitzar totes les xarxes, sinó de ser conscients d’aquesta tirania del caràcter limitant. Hem de:

Reivindicar els espais lents: Donar valor i utilitzar plataformes obertes (com Friendica, certes instàncies de Mastodon o els blogs) que permeten el desenvolupament d’idees.

Ser lectors actius: Ante un snippet polèmic, preguntar-nos: “I el context complet?” i anar a buscar-lo abans de compartir o opinar.

Escriure per entendre, no només per ser llegit: En els nostres perfils, intentar, quan el tema ho mereixi, escriure fils (threads) que construeixin un argument, encara que sapiguem que molts no llegiran fins al final. Són actes de resistència cultural.

El veritable poder, el que ens fa ciutadans crítics i lliures, no està en la capacitat d’opinar en poques paraules, sinó en la capacitat d’argumentar amb moltes. Si renunciem a això, si deleguem el pensament en eslògans, lliurem el terreny del debat als manipuladors. La batalla per l’atenció és, en el fons, la batalla pel sentit. I no podem permetre que la guanyin els que volen buidar-lo.


This entry was edited (4 months ago)
in reply to sara

Les xarxes socials són un bon instrument per interactuar amb gent que d'altra manera no podries conèixer. És una bona eina per contrastar idees, obrir debats i enriquir la nostra manera de veure el món.

Per exemple, en el meu cas, he pogut parlar amb argentins que m'han donat una visió del que està passant en aquell país. La veritat és que dista molt del que diuen els mitjans tradicionals.

És un tema que donaria per a un debat molt ampli, però que ningú sembla tenir temps de poder fer. Fins i tot en instàncies com Mastodon, on el diàleg és més factible per la capacitat de poder escriure lliurement, veig gent respondre qüestions complexes amb respostes que necessiten molt més que 155 caràcters.

in reply to Joan Barrera

@joanbaso penso que hi ha instàncies que pots escriure amb més caràcters, cadascú elegeix la que se sent més còmode.
I sí, entre la feina i altres responsabilitats (en el meu cas), no em queda gaire temps per poder intercanviar opinions i aprofundir tan com m'agradaria.