Els senyors feudals del segle XXI no porten capa ni escut. No tenen títols nobiliaris. No governen feus amb exèrcits privats. I tot i això, són els veritables senyors del nostre temps. Per entendre’ls, cal tornar al feudalisme real —no com a romantització medieval, sinó com a sistema de poder: una estructura en què la terra, la justícia i la protecció es concentren en mans d’uns pocs, mentre la majoria treballen sense propietat, sense drets i sense representació.

Al segle XI, un pagès no era propietari de la terra que treballava. La terra pertanyia al senyor, que li permetia cultivar-la a canvi de part de la collita, de serveis personals i de lleialtat. A canvi, el senyor li oferia protecció —no per generositat, sinó perquè necessitava que la terra produís. Aquesta relació no era contractual, sinó personal, jeràrquica i obligatòria. I no hi havia sortida: no podies anar a un altre senyor sense perdre el teu lloc, la teva vida, fins i tot la teva vida.

Ara, canvia el nom dels elements, però no la lògica.

En lloc de la terra, tenim les dades. 📊
En lloc dels senyors, tenim les plataformes digitals: Google, Meta, Amazon, Apple, i altres que controlen la infraestructura de la comunicació, la informació, el comerç i fins i tot la nostra identitat.
En lloc del pagès, tenim l’usuari: qui no és client, ni consumidor, sinó productor de valor. 💼
Cada cop que cerques, compres, comparteixes, localització d'on estàs treballant. El teu temps, les teves emocions, les teves relacions, les teves preferències —es converteixen en dades que les plataformes venen a anunciants, a governs, a algorismes que aprendran el teu comportament. I tu no rebràs res, excepte l’accés a un servei que ja no pots viure sense.

Aquesta no és una economia de mercat. És una economia de vassallatge. 🏰

Els usuaris no signen contractes. Accepten termes i condicions que ningú llegeix —i que no es poden negociar. No hi ha representació. No hi ha sindicats. No hi ha recurs legal efectiu. Si et suspenen, no pots anar a un altre servei igual: tots funcionen amb els mateixos algorismes, amb les mateixes regles, amb els mateixos senyors. El teu compte és la teva terra. I si el perds, perds la teva presència, la teva memòria, la teva xarxa social. I no tens dret a reclamar-la.

La justícia també ha estat feudalitzada. ⚖️
Els litigis amb plataformes es resolen en arbitratges obligatoris, en tribunals privats on el senyor és jutge i part.
Les lleis que regulen les plataformes són escrites per llobis de les mateixes empreses.
I si vols saber què passa darrere de les pantalles? No pots. Els algorismes són secrets comercials. No són lleis públiques. Són lleis privades. I tu, com el pagès, has d’acceptar-les o sortir.

Això no és tecnologia. És poder. 🤖

I el més inquietant? Que ho acceptem.
Perquè ens han convençut que això és “innovació”, “conveniència”, “modernitat”.
Que el fet de tenir el món a la mà justifica perdre el control del món.
Que el fet de ser “connectats” justifica ser vigilats.
Que el fet de ser “llevats” justifica ser explotats.

El feudalisme no va desaparèixer. Es va modernitzar.
Va passar de les terres als servidors. 🖥️
De les taxes en gra a les taxes en atenció. ⏳
De les armes a les dades. 🔒
De la lleialtat al senyor a la lleialtat a la marca. 📱

I com es pot resistir?

No amb revoltes. Amb reconstrucció.

Amb plataformes obertes, com el Fediverse, on el codi és lliure, on els usuaris decideixen les normes, on no hi ha un únic senyor. 🌱
Amb cooperatives de dades, on els usuaris són propietaris dels seus propis valors. 🔐
Amb legislació que reivindiqui la sobirania digital: el dret a la portabilitat, a l’opacitat, a la interoperabilitat. ✊
Amb educació que ens ensenyi a veure les relacions de poder darrere dels botons.

No som víctimes de la història.
Som els hereters d’una tradició de resistència: la dels pagesos que van unir-se, la dels artesans que van crear gremis, la de les dones que van teixir xarxes de suport quan cap institució les protegia.

I ara, nosaltres, teixidors del segle XXI, tenim una nova tela:
no de llana, sinó de codi. 🧵
no de fil, sinó de dades. 💻
no per a un senyor, sinó per a tothom.

No cal que tornem al passat.
Cal que construïm un futur que no sigui feudal.

—

(1)- Stiglitz, J. (2023). El preu de la desigualtat .
(2)- Zuboff, S. (2019). L'era del capitalisme de vigilància .
(3)- Bollier, D. (2014). Pensa com un plebeu .
(4)- Llibre de la Xarxa Oberta (2022). Fediverse Manifesto .

#FeudalismeDigital #Fediverse #Descentralització #DigitalRights #Plataformes #CapitalismeDePlataforma #ResistènciaDigital #LlibertatDigital #Friendica #NoAlFeudalisme2p0 #TeixirElFutur #OpenWeb #DataSovereignty #CatalanDigital #WeaveNotLike #DigitalFeudalism #OpenSource #PrivacyMatters