Jo tinc coses a dir. De fet, tinc moltes coses a dir. Al llarg de la vida he anat acumulant idees, dubtes, observacions, sorpreses, desenganys i alguna que altra certesa. Tot això bull dins meu. Però quan m'assec a escriure-ho, em passa com aquell que vol cantar i no ha après solfeig: sé la melodia, però no sé posar-hi les notes.

No he rebut una cultura literàrica. No he anat a la universitat a aprendre com s'estructura un assaig, ni com es fa una metàfora que emocioni, ni com es dosifiquen els arguments perquè el lector no es perdi. Sé llegir, sé escriure, però el que surt del meu teclat és sec, desendreçat, feixuc. I les idees que jo tinc —algunes de boniques, altres de punyents, moltes de profundes— es queden atrapades en frases que no fan justícia a tot el que voldria transmetre.

Des que existeixen eines com aquesta, he descobert una cosa alliberadora: puc parlar-li a una IA com parlaria amb un amic, de manera desendreçada, amb frases a mitges, amb exemples que van i vénen, i ella em retorna un text net, ordenat, amb ritme. Em retorna la meva pròpia idea, però vestida de manera que algú altre la pugui llegir sense esforç.

Alguns diran: "Això no és escriure tu, és fer que una màquina ho faci per tu". I jo responc: quan un mestre li ensenya a un analfabet a signar el seu nom, li diu que allò és la seva firma, encara que la mà de l'alumne tremoli i la del mestre l'hagi guiada. Doncs això. La IA no pensa per mi, no sent per mi, no dubta per mi. Les idees continuen sent meves. El que fa l'AI és donar-me un llapis que escriu bonic, perquè el meu llapis només escriu com un metge amb presses.

I això, per a gent com jo, és una eina revolucionària. No perquè ens faci més intel·ligents, sinó perquè ens permet ser llegits. I de vegades, un sol paràgraf que arriba al cor d'algú que pensa com tu val més que tots els títols acadèmics del món.

Així que sí: utilitzo la IA. I ho faig sense vergonya. Perquè les idees no haurien de tenir dret de naixement només els qui van poder estudiar lletres. Les idees són del qui les pensa. I si una màquina em ajuda a posar-les al món, benvinguda sigui.

Potser a vostè, que llegeix això, també li passi. Potser té un munt de pensaments que no acaba de treure enfora perquè li manquen les paraules. Doncs provi-ho. Digui-li a una IA allò que pensa, tal com li sortiria en veu alta. I després miri el resultat. No és màgia, és tecnologia. Però s'hi assembla.