Tinc 64 anys. He viscut la Transició, l’autonomisme, el pujolisme, el procés i el seu desinflament. Des d’aquesta experiència i d’aquestes lectures, he arribat a una conclusió que exposo amb tota la contundència: Com deia en Xirinacs, Catalunya no serà mai independent.

No crec que els catalans siguem una raça superior. Aquesta idea és un error. La llibertat no és una cosa que s’aconsegueix amb manifestacions sense llançar un paper a terra. La llibertat no s’aconsegueix sense tenir un full de ruta clar i, sobretot, sense que la majoria del seu poble ho vulgui.

El 1714 ens van derrotar. I tant que ens van derrotar. Va ser una derrota tan contundent que mai més ens vam aixecar per revertir aquella situació. Amb el pas dels anys i els segles, Castella ha anat fent la seva feina, i molt ben feta. Hi ha hagut onades de gent de fora que l’únic que han fet és diluir l’esperit de poble. Qui no ha escoltat gent que va venir d’Andalusia, mig morta de gana, dient que la seva terra és el millor que hi ha i que els catalans som una merda? Qui no ha sentit dir que, si no fos per la seva mà d’obra, Catalunya no seria el que és? Sí, i tant que sí. Ells van deixar la seva família, les seves llars, i amb una trista maleta van venir a Catalunya per salvar-la.

Què han fet els salvapatries que es diuen independentistes mentre han tingut el poder d’influència? Res, res de res. Tenim la llengua, no a la UVI, la tenim a terminals. Les costums catalanes, com les nadalenques, s’estan diluint en les modes anglosaxones. I, sobretot, tenim una joventut adormida a qui importen més els links de les xarxes socials que el seu futur o la seva terra.

I sí, una cosa és certa: encara conservem el sentit del negociador, uns empresaris que per fer quatre quartos ha venut la seva ànima al diable i ha fet pagar al poble un preu molt alt.

La Transició i la legalització dels partits catalanistes. Algú es pensa que Suárez, quan va legalitzar els partits catalanistes, no els va posar unes línies vermelles que mai podrien trepitjar? ERC com a garant dels grups de partits independentistes. Mai va ser un partit independentista. Federalista? Potser sí. Independentista, mai. La Convergència d’en Pujol. El mateix Pujol va dir-ho: ell no era independentista. Com deia en Xirinacs: no hi ha res a fer.

I encara hi ha una altra cosa que ho acaba d’explicar tot: què han fet els partits independentistes amb els diners que havien d’anar destinats a millorar la qualitat de vida dels catalans que tant diuen defensar? Els han esqueixat. Els diferents nivells de corrupció i d’amiguisme han estat una constant. S’ha endollat gent sense cap mena d’experiència en càrrecs que se’ls van col·locar a dit, no per mèrits, sinó per fidelitat. I tot plegat no ha fet res més que engreixar una maquinària burocràtica sense sentit, amb estructures duplicades, càrrecs innecessaris i despesa corrent desbocada. I mentre tot això passava, els sous que es pagaven a si mateixos i als seus afins no han parat de créixer. Aquesta és la realitat: els diners que havien de servir per millorar la vida de la gent han acabat alimentant la mateixa maquinària que diu defensar-la. I així no es va enlloc.

Aquest és el meu pensament. No és gratuït. Ve de viure tota la Transició amb 64 anys i una visió molt més àmplia de tot plegat. Castella ha guanyat la partida. Catalunya no serà mai independent.