La corrupció política a Espanya ha estat durant anys un tema recurrent en el debat públic, amb casos que han sacsejat l'escena política. Tanmateix, hi ha una pràctica encara més estesa i subtil que la corrupció convencional: l'amiguisme o clientelisme polític.

Mentre alguns partits polítics poden presumir de no tenir casos de corrupció judicial al seu haver, molts practiquen sistemàticament el nomenament de persones amb vincles personals o polítics per a càrrecs d'importància, sense atendre als mèrits o qualificacions necessàries. Aquesta pràctica, encara que a vegades no constitueix delicte penal, debilita les institucions i trau eficàcia a l'administració pública.
L'experiència local: un mirall de la realitat nacional

L'autor d'aquest article comparteix una observació directa en el seu ajuntament: "He pogut comprovar personalment com es nomenen alts càrrecs o càrrecs de confiança a persones que no tenen ni la més remota idea del que han de fer". Aquesta experiència reflecteix una dinàmica que es repeteix a molts nivells de l'administració.

El problema rau en la naturalització d'aquesta pràctica. Quan un tècnic qualificat veu com el seu lloc de responsabilitat és ocupat per algú amb connexions polítiques però sense coneixements tècnics, es produeix una desmoralització del funcionariat i un dany a la qualitat dels serveis públics.
Conseqüències de l'amiguisme institucionalitzat

Pèrdua de competència tècnica: Les administracions perden capacitat de resoldre problemes complexos quan els càrrecs de decisió són ocupats per persones sense formació adequada.

Desmotivació del funcionariat: Els treballadors públics qualificats perden incentius quan comproven que l'ascens no depèn del mèrit sinó de les connexions.

Malbaratament de recursos públics: Les decisions tècniques errònies comporten costos addicionals per a les arques públiques.

Erosió de la confiança ciutadana: Els ciutadans perden fe en les institucions quan perceben que no funcionen amb criteris objectius.

La necessitat de transparència i mèritocràcia

La solució passa per implementar protocols transparents de selecció per a tots els càrrecs, inclosos els de confiança política. Caldría:

Establir requisits objectius i públics per a cada posició

Crear comissions de selecció independents

Publicar els currículums i justificacions dels nomenaments

Implementar sistemes d'avaluació del rendiment

L'amiguisme és especialment perillós perquè sovint roman en l'ombra, normalitzat com "la manera de fer les coses". No apareix als titulars dels diaris com els grans casos de corrupció, però dia a dia buida de contingut qualitatiu les nostres institucions.
Conclusió

La lluita contra la corrupció a Espanya hauria d'ampliar-se per enfrontar també aquest clientelisme institucionalitzat. Una democràcia sana requereix no només absència de delicte, sinó també qualitat democràtica en el funcionament diari de les institucions. Els partits que pretenen representar una alternativa real han de donar exemple amb pràctiques transparents i meritocràtiques a totes les esferes de govern, des dels ajuntaments més petits fins a les institucions estatals.

La regeneració democràtica passa per recuperar la dignitat del servei públic i la idea que els càrrecs són per servir als ciutadans, no per premiar lleialtats polítiques o personals.