Una anàlisi crítica de les declaracions d'Elon Musk sobre la colonització marciana

---

LES DECLARACIONS DE MUSK: UNA URGÈNCIA ARTIFICIAL

En una entrevista recent a Fox News amb Jesse Watters, Elon Musk va justificar la seva obsessió amb Mart argumentant que «eventualment, tota la vida a la Terra serà destruïda pel Sol. El Sol s'està expandint gradualment, així que en algun moment necessitem ser una civilització multiplanetària perquè la Terra serà incinerada». Watters, visiblement sorprès, va admetre que ningú li havia dit mai que el Sol cremaria el planeta. Musk va respondre que això «no és un fet disputat».

Efectivament, no és disputat que el Sol eventualment s'expandirà. El que Musk convenientment oblida mencionar és el factor temporal: aquest escenari apocalíptic no ocorrerà fins d'aquí 5.000 MILIONS D'ANYS. Utilitzar un esdeveniment astronòmic tan distant per justificar inversions massives en colonització marciana ara mateix és, com a mínim, una distorsió deliberada de la realitat científica.

---

L'EVOLUCIÓ DEL SOL: UNA ESCALA TEMPORAL INCOMPRENSIBLE

El Sol funciona com un reactor nuclear gegant, convertint contínuament hidrogen en heli mitjançant la fusió. Segons la NASA i el consens científic internacional, el Sol esgotarà el seu hidrogen al nucli d'aquí a aproximadament 5.000 milions d'anys. En aquest punt, començarà a fondre heli en carboni, provocant que les seves capes externes s'expandeixin fins a convertir-se en una gegant vermella. El seu radi podria assolir entre 1 i 2 Unitats Astronòmiques (la distància actual Terra-Sol), possiblement engolint Mercuri, Venus i potser la Terra.

Per posar en perspectiva aquests 5.000 milions d'anys: la Terra té 4.500 milions d'anys d'antiguitat. Els dinosaures es van extingir fa només 66 milions d'anys. L'Homo sapiens existeix des de fa uns 300.000 anys. La civilització humana escrita té uns 5.000 anys. Estem parlant d'un període UN MILIÓ DE VEGADES MÉS LLARG QUE TOTA LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT.

I aquí ve la ironia: si el Sol s'expandeix prou per a fer la Terra inhabitable, MART TAMPOC SERÀ CAP REFUGI. A 1,5 Unitats Astronòmiques del Sol, Mart o seria igualment engolida o es convertiria en un món calent inhabitable en lloc del món gèlid inhabitable que és actualment.

---

PER QUÈ MART ÉS UN PLANETA MORT: LA TRAGÈDIA DEL CAMP MAGNÈTIC

Per entendre per què Mart mai podrà ser una «assegurança de vida» per a la humanitat, cal comprendre què va passar fa uns 4.000 milions d'anys. En aquella època, Mart tenia un camp magnètic global, generat per corrents de convecció de metalls fosos al seu nucli, exactament com la Terra avui dia. Tenia una atmosfera densa i, probablement, oceans d'aigua líquida a la seva superfície.

Però Mart és més petit que la Terra. La seva menor massa significa que el seu interior es va refredar molt més ràpidament. Quan la part superior del nucli marcià es va solidificar, els corrents de convecció es van aturar i, amb elles, la dinamo que generava el camp magnètic.

Investigacions de la Universitat de Tòquio publicades a Nature Communications (2022) suggereixen que els líquids de ferro-sofre i ferro-hidrogen al nucli marcià es van separar, aturant definitivament la convecció. Un cop els dos líquids es van separar, Mart estava condemnat: no més convecció, no més magnetisme, no més atmosfera, no més aigua.

Les conseqüències devastadores:

Sense camp magnètic, Mart va quedar exposat al vent solar: un flux continu de partícules carregades d'alta energia emeses pel Sol. Aquest vent solar va començar a arrencar l'atmosfera marciana, partícula a partícula. En només uns centenars de milions d'anys després de perdre el camp magnètic (un temps geològicament breu), l'atmosfera de Mart va quedar reduïda a menys de l'1% de la densitat de l'atmosfera terrestre. Sense atmosfera, l'aigua líquida es va evaporar i es va perdre a l'espai.

Un estudi publicat a AGU Eos (2023) va revelar una troballa encara més preocupant: un camp magnètic feble, com el que Mart conserva residualment a la seva escorça, pot accelerar la pèrdua atmosfèrica fins a sis vegades més que l'absència total de camp magnètic. Les línies de camp magnètic febles guien les partícules carregades creant una via d'escapament per als ions atmosfèrics.

---

LA RADIACIÓ A MART: UN TAC CADA CINC DIES

Aquí és on les dades científiques demoleixen qualsevol fantasia de colonització marciana. El Radiation Assessment Detector (RAD) a bord del rover Curiosity ha proporcionat les primeres mesures directes de radiació a la superfície marciana.

Les xifres que Musk prefereix no esmentar:

A la superfície de Mart, un astronauta rebria una dosi equivalent de radiació de 0,67 mil·lisieverts (mSv) per dia. Durant el viatge cap a Mart (uns 180 dies), la dosi puja a 1,8 mSv per dia.

Per comparació:
• Una persona a la Terra rep aproximadament 6,2 mSv de radiació de fons en tot un any
• Un TAC abdominal complet exposa el pacient a entre 8 i 10 mSv
• Un dia a Mart equival a la radiació que rebem a la Terra durant un any sencer

Segons el Dr. Cary Zeitlin del Southwest Research Institute, la radiació que rebria un astronauta durant el viatge a Mart és EQUIVALENT A FER-SE UN TAC DE COS SENCER CADA CINC O SIS DIES DURANT TOT UN ANY. Això és només el viatge d'anada i tornada, sense comptar l'estada a la superfície.

Una missió completa a Mart (viatge + estada de 500 dies + retorn) exposaria els astronautes a aproximadament 1 Sievert (1.000 mSv) de radiació. Estudis poblacionals a llarg termini han demostrat que l'exposició a 1 Sv està associada amb un increment del 5% en el risc de càncer fatal.

Més enllà dels límits de seguretat:

La NASA estableix un límit del 3% d'increment en el risc de mort induïda per exposició a radiació (REID) per als astronautes en òrbita terrestre baixa. Segons un estudi publicat a PLOS ONE, una missió de 940 dies a Mart superaria els límits de la NASA per aproximadament 3 VEGADES.

L'Agència Espacial Europea (ESA) ho diu sense embuts: «Tal com estem avui, no podem anar a Mart a causa de la radiació. Seria impossible complir els límits de dosi acceptables.»

I aquí ve el cop de gràcia: ENTERRAR-SE SOTA TERRA A MART NO RESOL EL PROBLEMA. Estudis han demostrat que el blindatge amb alumini, lluny de protegir, pot fins i tot augmentar l'exposició a la radiació a causa de la producció de neutrons secundaris. Caldrien centenars de grams per centímetre quadrat de regòlit marcià per oferir protecció significativa, requerint excavacions massives poc pràctiques.

---

EL COS HUMÀ: NO DISSENYAT PER A MART

Més enllà de la radiació, el cos humà simplement no està dissenyat per sobreviure a Mart:

L'atmosfera marciana és 100 vegades més prima que la terrestre i està composta principalment de diòxid de carboni (95%). No hi ha oxigen respirable. Sense pressurització constant, els fluids corporals bullirien a la baixa pressió atmosfèrica marciana.

La temperatura mitjana és de -60 °C, amb mínimes que arriben a -125 °C. Cap sistema de calefacció podria mantenir un assentament humà de manera sostenible sense un subministrament energètic massiu.

La gravetat marciana és només el 38% de la terrestre. Estudis amb astronautes a l'Estació Espacial Internacional han demostrat pèrdua òssia, atròfia muscular i problemes cardiovasculars després de només mesos en gravetat reduïda. Una estada de diversos anys a Mart causaria danys fisiològics irreversibles.

---

QUATRE ANYS: EL LÍMIT REAL

Els científics de la NASA estimen que una persona podria estar a Mart com a màxim uns 4 anys abans de patir efectes greus per radiació, incloent-hi diversos tipus de càncer, malalties cardiovasculars i dany al sistema nerviós central. I això assumint condicions òptimes i refugis amb el millor blindatge teòricament possible.

La realitat és que Musk ho sap perfectament. SpaceX ha invertit en recerca sobre els efectes de la radiació. Els seus científics coneixen les dades del rover Curiosity. Saben que no existeix cap tecnologia actual ni previsible a curt o mitjà termini que permeti una colonització real i sostenible de Mart.

---

LA VERITABLE URGÈNCIA: LA TERRA

Mentre Musk parla d'un Sol que s'expandirà d'aquí a 5.000 milions d'anys, el canvi climàtic amenaça de fer parts de la Terra inhabitables en les pròximes dècades. La NASA estima que d'aquí a uns 1.300 milions d'anys (no 5.000 milions), l'augment de temperatures i humitat farà la Terra fisiològicament inhabitable per als humans. Però fins i tot això és un horitzó temporal incomparablement més llarg que els reptes immediats.

Bill Gates ho ha expressat clarament: amb els milers de milions invertits en Mart, es podrien comprar vacunes contra el xarampió i salvar vides per només 1.000 dòlars per vida salvada.

---

CONCLUSIÓ

Elon Musk no és un salvador de la humanitat preparant una «assegurança de vida» còsmica. És un empresari que ven un somni cientifista mentre ignora la ciència que el fa impossible. Mart no serà mai una llar per a la humanitat: és un desert irradiat, congelat i sense aire on el cos humà es deteriora ràpidament.

La veritable assegurança de vida per a la humanitat és cuidar el planeta que ja tenim: l'únic lloc de l'univers conegut on podem viure sense vestits espacials, blindatge contra radiació i atmosferes artificials.

El Sol no ens cremarà demà. Però les nostres decisions d'avui determinaran si la Terra seguirà sent habitable per a les generacions futures.

---

#ElonMusk #Mart #SpaceX #CiènciaVsFicció #CanviClimàtic #Radiació #NASA #ESA #ColonitzacióEspacial #RealismeCientífic 🚀🔬🌍