98 llançaments per un únic propòsit: No salvar la humanitat. Construir un imperi.

El dia d'avui, SpaceX ha realitzat 98 llançaments en només onze mesos. Una mitjana de més de dos per setmana. Un ritme mai vist en la història de la humanitat. I encara queden sis setmanes per acabar l’any.

Aquesta no és una fita científica. No és un esforç col·lectiu. No és una resposta a la crisi climàtica. No és una iniciativa per portar connexió als pobres.

Aquesta és la màquina d’un únic home.

Elon Musk, el tercer home més ric del món (segons Bloomberg, 18/11/2024), ha convertit SpaceX en el seu instrument per construir la infraestructura més gran, més potent i més poc regulada de la seva generació: una xarxa d’Internet espacial, controlada, privatitzada i orientada a la rendibilitat.

I aquesta xarxa es diu Starlink.

—

El 90 % dels llançaments són per a Starlink

De les 98 missions de SpaceX aquest any, 88 han estat per a la constel·lació Starlink. La resta: missions a l’Estació Espacial Internacional, càrrega comercial, o assaigs del Starship —una tecnologia que encara no ha demostrat ser viable per a viatges tripulats a Mart.

Això vol dir que el 90 % dels coets que es llancen cada dia no van a cap planeta. No van a cap laboratori. No porten científics. No porten experiments.

Col·locaran satèl·lits en òrbita baixa —perquè Musk necessita més usuaris, més ingressos, més mercat.

Starlink no és un servei humanitari. És un negoci de telecomunicacions de luxe.

— Cost del terminal: 599 euros.
— Abonament mensual: 110 euros.
— Client típic: propietaris de cases rurals a Suïssa, empreses de turisme a l’Alaska, o ciutadans en zones amb connexió precària —però no els pobres dels països del Sud.

Segons l’ONU, 2.600 milions de persones encara no tenen accés a Internet. Més de la meitat viuen en països en desenvolupament. I no poden pagar 110 euros al mes per un servei que, en molts casos, és més lent que una connexió per fibra en una ciutat europea.

Aleshores, qui beneficia realment de Starlink?

No són els que no tenen accés. Són els que tenen diners per pagar-ho.

—

El cost ambiental: una veritat que no vols escoltar

Els defensors de Musk diuen: “Els coets contamina menys que un avió.”

És una mentida.

No perquè els coets siguin nets. Si no perquè no es comparen amb l’aviació.

L’aviació comercial és un sistema global, regulat, necessari i col·lectiu. Els seus impactes es discuteixen a l’ONU, a la UE, a les universitats. Es busquen solucions: combustibles sostenibles, motors elèctrics, reducció de vols.

SpaceX no.

El seu model és extractiu, privat i sense regulació.

Cada llançament de Falcon 9 emet:

— Tres tones de diòxid de carboni.
— Vapors d’aigua a l’estratosfera —on poden formar núvols de gel que afecten la capa d’ozó.
— Partícules d’alumini —un metall que es va detectar en concentracions creixents a l’alta atmosfera des de 2020, i que encara no es coneixen els seus efectes a llarg termini.

Un estudi de la Universitat de Michigan (2023) va calcular que, si SpaceX assolís els seus objectius de 1.000 llançaments anuals, les emissions d’alumini podrien duplicar la quantitat natural en l’estratosfera.

I això no es discuteix. Perquè no hi ha cap organisme internacional que reguli les emissions espacials.

No hi ha cap tractat que limiti la quantitat de coets. No hi ha cap norma que obligui a publicar les emissions reals. No hi ha cap obligació de compensar.

SpaceX fa el que vol. Perquè ningú li ho impedeix.

—

La narrativa de la salvació: un mite dissenyat per a la propaganda

Musk diu: “Vull fer la humanitat multiplanetària. Vull salvar la civilització.”

Aquesta és la història que es repeteix a la premsa, a les TED Talks, a les pel·lícules.

Però no és veritat.

Perquè:

— Cap dels 98 llançaments d’aquest any ha anat cap a Mart.
— Cap dels 6.000 satèl·lits de Starlink serveix per a una colònia a Mart.
— Starlink no té cap funció científica. Només té una funció comercial.

La veritat és més simple:

Musk està construint una infraestructura que, en el futur, podrà servir per a colonitzar Mart. Però no perquè la humanitat ho necessiti. Si no perquè ell ho necessita per a fer diners.

El seu objectiu no és salvar la humanitat. És crear un monopoli espacial.

Una vegada que Starlink sigui indispensable —per a governs, exèrcits, empreses— llavors podrà cobrar el que vulgui. Podrà controlar les comunicacions. Podrà decidir qui té accés i qui no.

I si algun dia es construeix una colònia a Mart? Qui la finançarà? Qui en tindrà el control?

Ell.

—

L’espai no és una frontera. És un bé comú.

L’Espai Exterior és un patrimoni de la humanitat, segons el Tractat de l’Espai (1967).

Però aquest tractat no va preveure que un bilionari privat podria convertir-lo en una empresa de telecomunicacions.

El que està passant és una nova colonització.

No amb soldats, sinó amb satèl·lits. No amb banderes, sinó amb logotips. No amb governs, sinó amb accions.

I aquesta colonització té un nom: capitalisme espacial.

Mentre els països en desenvolupament no tenen accés a l’electricitat bàsica, mentre els pescadors de l’Índia no poden pagar un terminal de 600 euros, mentre els nens de l’Àfrica subsahariana estudien amb llum de vela…

SpaceX llança un coet cada 3,5 dies per posar un satèl·lit que només serveix a qui pot pagar.

Això no és progressisme. Això és extractivisme.

—

Conclusió: Qui ens salva, i qui ens ven?

No neguem que SpaceX sigui una fita tècnica. No neguem que la reutilització de coets sigui revolucionària. No neguem que la connexió a Internet sigui un dret.

Però no es pot confondre una fita tècnica amb una victòria moral.

Quan un home utilitza la seva riquesa per transformar l’espai en un mercat privat,
quan fa 98 llançaments per posar satèl·lits que no salven vides,
quan no respon a cap regulació,
quan no comparteix tecnologia,
quan no es fa responsable dels seus impactes…

… no està salvant la humanitat.

Està construint un imperi.

I si no ens oposem ara,
si no exigim regulació, transparència i justícia espacial,
avui ens venen satèl·lits.
Demà ens vendran el cel.

—

Epíleg: Una pregunta

Si SpaceX vol salvar la humanitat,
per què no fa servir els seus recursos per construir 10.000 sistemes d’energia solar per a clíniques rurals?
Per què no subvenciona connectivitat gratuïta per a escoles del Sahel?
Per què no fa servir la seva tecnologia per desactivar la brossa espacial?

Perquè no és un salvador.

És un empresari.

I la seva missió no és salvar-nos.

És fer-nos dependents.

—

Font: Dades de Next Spaceflight, FAA, SpaceX, ONU, Universitat de Michigan (2023), Bloomberg Bilionaris Índex (18/11/2024).
#SpaceX #Starlink #CapitalismeEspacial #ElonMusk #JustíciaEspacial #Clima #Privacitat #Friendica